El meu fill Jordi ha escrit records tan macos sobre tu que m´ha animat a que jo tambè t´acomiadés.
Adéu Cristina.    Ens varem conèixer fa més de 50 anys, quan a la finca havia vaques, caball, carro… i no havia electricitat. Ens acabavem de casar. Tu, amb el Rafel Brossa, un bon noi del poble. Jo, amb el Mariano Bordas, propietari de la finca Burinons-Golinons ) on el teu pare l´Enric Agustí, era el masover.
L´Enric era tan treballador que, a més del dia, aprofitava les nits de lluna per anar al camp.

El Rafel ha seguit el cami del teu pare. I tu, Cristina, has Sicut una dona perfecta, austera, discreta. Gosaria dir una gran senyora que la gent de bé, ha sabut valorar.
Vas neixer a Burinons i no t´has mogut mai. Eres feliç aquí, a 3 quilòmetres de la platja.
Senyora Montserrat. “ Mai m´he posat un banyador “, em vas dir un dia. Eres molt educada i mai vas oblidar els ensenyaments del teu col.legi de monges i a mi que tenia la teva edat, mai m´havien tractat amb tant respecte. “ vosté es la mestressa”.
Els teus fills i els meus jugaven junts i s´ho passaven molt bé. I a mi, em vas fer molta companyia quan em trobava sola, nomès amb els fills.
Quans cistells de maduixes has omplert? I de mongetes….i de tomaquets.  I de quants animals has tingut cura.
En arribar la primavera tot s´omplia de flors però tu t´ofegaves amb l´asma que tant et va fer patir i que recorda el meu fill Jordi.
Tu i en Rafel heu estat els àngels guardians de la finca, de tota la finca.
Heu estimat aquesta vall pam a pam, tu, durant 78 any i ell fins que Déu se l´emporti. I uns pares exemplars per als vostres fills.
I a vosaltres també us ha estimat. Tothom, tot el poble de Sant Pol de Mar. M´han dit que ha estat emocionant veure les llenternes, de gent que caminant, arribaven a casa teva per acomiadar-te.
Gracies, Cristina, per tota una vida dedicada a aquesta vall de Golinons.

Montserrat Cornet