Primeríssimament, saludar als apreciats lectors que tinguin la paciència de llegir aquest escrit.

Bé, jo sóc autèntic nadiu de Sant Pol de Mar i m’he llegit detingudament gairebé tots els escrits d’aquesta pàgina que tracta sobre la altament apreciada per tots els Santpolencs Vall de Golinons. Sense tenir en compte que la dificultat de comprensió del text era força alta degut a la falta de cohesió i coherència del text i l’alta incidència de faltes d’ortografia, sintaxis etc. la veritat és que l’autor (sinó és què hi ha més d’un i no me n’he adonat…) m’ha fet passar una llarga estona pensant i degut a aquest procés he patit el que en anglès s’anomena un «brainstorming». Així que ho he ordenat amb una enumeraació sense que això indiqui un ordre en importància.

1. Considero, primer de tot, que abans de fer comentaris sobre l’estat ideal ecològic de les coses, un s’informi o llegeixi quelcom sobre la varietat forestal, animal i geològica, com a mínim, de Catalunya. No caldria haver de dir que històricament, els boscos catalans del Mediterrani i el de la Vall de Golinons n’és un exemple, eren des de fa molts segles, boscos frondosos d’alzines i d’altres que van ésser substituïts per l’actual i proliferativa espècie que són els pins. Aquests pins van ser introduïts pels romans, principalment, per fer-ne un ús en les seves fortificacions. Posteriorment, en l’inici de la pagesia (que va ser tardana ja que es tractava d’un poble principalment pescador) a Sant Pol i sobre tot en els segles XVIII, XIX i principis del XX, la principal espècie als camps va ser la dels ceps donat l’interés social i cultural contemporani de l’època pel vi. Posteriorment, aquesta especiè va ser una altra vegada substituïda per la sempre expansivista i proliferativa espècie que és el Pi. Cap finals dels anys 70 i sobre tot cap els anys 80 i 90, la pagesia a sant pol i la Vall de Golinons va agafar força amb el conreu de la maduixa com a principal producte de la zona aconseguint la denominació d’origen juntament amb Sant Cebrià de Vallalta. Posteriorment, amb la forta importació del producte des de zones com Almeria i l’actual crisi, els pagesos han anat abandonat aquest conreu i n’han intentat d’iniciar d’altres, o bé ho han deixat estar o bé han mantingut els camps com han pogut a l’espera de l’alça d’un producte que els permeti de nou aconseguir treballar la terra.

2. Estat actual de les coses. Relacionat amb el punt anterior, actualment, molts (però potser NO tots) pagesos han intentat començar nous tipus de conreu o bé han deixat reposar llurs terres seguint, per exemple, el milenari mètode del Guaret per que les terres recuperin les «seves forçes» i no precisament les han d’haver abandonades com comenta el mateix administrador de la pàgina. A més, alguns han decidit potser llaurar-les constantment per mantenir-les preparades per conreu per quan sorgeixi la ocasió i impedir així que tot quedi cobert per pinedes. La part positiva d’aquest mètode és que s’ha demostrat científicament que els boscos formats per Pinedes són altament inflamables. Només cal tenir en compte els 2 últims incendis sorgits a la vall de Golinons durant els últims 15 anys (un cap el 1994 aprox. i l’altre cap el 2002 aprox.) l’últim d’ells causat per la mala instalació elèctrica la qual es va ocupar d’arreglar la comunitat de propietaris de la Vall i no pas persones «externes» autodenominades defensores de la Vall. Així, el control (això sí, MESURAT) de la població de pinedes és òptim i no s’ha d’arribar mai a un descontrol d’hiperforestació. Els mateixos pagesos, amb els seus tractors i maquinàries també, amb el temps, s’han ocupat de fer camins d’accés nous i millorar els vells pels múltiples indrets del bosc de la vall per poder actuar amb èxit en cas de nous incendis. Això també ho han fet els pagesos i propietaris amb els seus propis recursos i amb el permís de l’ajuntament i col·laboració de les ADFs i no pas pels «externs» autodenominats defensors de la Vall.

3. Respecte a l’impacte de la pagesia en l’ecologia de la Vall que menciona l’administrador d’aquesta pàgina caldria tenir en compte molts aspectes. Primer de tot, els pagesos han aportat un cert manteniment de la vall en la manera que s’ha comentat en el punt anterior. Segon, sinó fos així, les persones «externes»Â que actualment  gaudeixen visualment de la Vall no podrien ni accedir-hi. Addicionalment, molts dels que «gaudeixen» la vall ho fan amb vehicles motoritzats com motocicletes de cross i «quads» provocant contaminació acústica i un cert nivell d’intranquilitat a la vall. Això últim també está provocat per una associació de caçadors que compleix de forma inconsitent amb la normativa vigent. Tercer, és hipòcrita fins a cert punt fer comentaris sobre això dels pagesos sobretot tenint en compte que el què cultiven omplirà els estómacs dels que ho critiquen. Diferent seria si es tractés d’especuladors inmobiliaris, però aquest no és el cas. Quart, seguint amb l’esperit de contradicció de les crítiques als pagesos de l’adminsitrador de la pàgina, els que diuen que els pagesos o propietaris destrueixen els animo a anar sense vehicles 4×4 pel bosc i canvira-lo per tartanes. També els animo només a consumir productes biològics i ecològics (gairebé inabastables per una gran part de la població) i finalment, aquests que senyalen tota la destrucció causada per la mà de l’home al bosc haurien de ser els primers a ajupir l’esquena i netejar boscos per mantenir-los nets i sans donant un mínim exemple del què preguen. A més, primer haurien centrar els seus esforços de senyalar als que de veritat fant mal al medi ambient com les grans empreses contaminants. Crec que els esfoços en fer fotos de denúncia haurien d’anar per línies més efectives i no per atacar a simples persones treballadores…que a més fan més bé que mal. És sabut de sobres que senyalar amb el dit és el més fàcil. El què és realment difícil és actuar i ajudar colze amb colze a fer el bosc un lloc millor.

4. Finalment, l’administrador d’aquesta pàgina mostra la iniciativa de com reorientar i reformar alguns dels terrenys que aparentment semblen abandonats perquè la gent de fora de Sant pol o també pels jubilats puguin practicar la horticultura i aprenguin a fer tomàquets. La intenció és bona però crec que no s’ha pensat amb gaire profunditat. Concretament proposa que l’ajuntament compri can Mascaró i terrenys adjacents que ha arribat a tenir un preu conjunt de 1000 milions de les antigues pessetes (6000000 euros si no m’equivoco amb els zeros) i que ha arribat a baixar a la «viable» xifra de 500 milions de pessetes (que és lúltim preu conegut). Tenint en compte que sant Pol no té ni 5000 habitants i que l’ajuntament amb freqüència té problemes econòmics, això seria enfonsar el poble. Jo em declinaria més a que els propietaris del bosc de can Golinons, en concret els germans Bordes, que entre tots tenen 40 hectàrees o més (tal i com figura als catastres públics), fessin una donació al poble i a aquests jubilats per a gaudir la horticultura.