Estic de vacances en un un poble de Lleida ben curios que es diu Alentorn, a prop d´Artesa de Segre i a mitx cami de Vilanova de Meia, aqui en aquest poble molta gent al poble viu de les granges de gallines o de conills i algunes de les granges estan integrades dins del poble que a anat creixent dia a dia i la flaire dels pixums i de les cagarades es pot olorar desde qualsevol racó del poble quan fa calor, per a tots aquells que estem de pas per el poble ens pot sorprendre aquest aroma tan fort a grange, a part d´aixo el poble es molt dinámic amb gent jove que omple els espais publics del poble que ja compte amb una piscina propia en lo que en diuen el troç.
Alentorn em sorpren tambe per el so de les campanades de l´esglesia que les puc sentir de nit i quan menys t´ho esperes. Darrerament a la piscina que han obert em sorpren que hi possin música ambiental tot el dia, es d´alguna manera una contaminació acústica per totes aquelles cases que estan a prop de la piscina i tambe es una musica que tens que soportar si decideixes anar-hi com a client, malgrat tot això la gent del poble es molt agradable de tracte i no es fàcil d´oblidar el tracte rebut per la gent del poble quan estàs de vacances al poble, abans la francisca hi tenia una botiga de queviures, pero darrerament ja no hi la botiga perque la Francisca ha decidit autojubilarse de la feina i ha quedat sense relleu generacional.
En aquest poble abans s´hi feian moltes forques de fusta que es feian servir al fa molts anys al camp pero un dia es van deixar de fer perque van esser sustituides per les forques de ferro i darrerament la feina es fa amb maquinària pesada. a la gent que feia forques de fusta s´en deia forcaires i darrerament va morir el darrer forcaire d´alentorn que es deia Casimiro i darrerament el seu fill poc a poc va mantenint la tradició però amb menys intensitat i vocaciò.