El Rafael Brossa ens ha deixat per sempre però deixa un record molt agradable en la  memória de molta gent del poble de Sant Pol de Mar . 

Només calia veure ahir el seu enterrament amb l´esglèsia del poble plena de gom a gom, a on no s´hi cavia i alguns havien quedat fora per falta d´espai . Tot i que ell feia la seva vida lluny del poble a la vall de Golinons,  baixava al poble de Sant Pol de Mar quan feia falta i tots els diumenges acompanyava a la seva dona Cristina a l´esglèsia tots els diumenges a misa de once , semblava que el coneixia mig poble.

Jo personalment en guardo un bon record encara que darrerament el Rafael havia quedat bastant afectat per molts petits problemes de salut la seva energia vital s´anava apagant a poc a poc perquè el cor ja no li bategaba com abans.

Lamento que la meva filla no l´hagui pogut conèixer en el seu moment més dinámic i ple de salut perque li hauria sigut un bon exemple a seguir. Ell ha tingut  sort a la vida  perquè fins al final ha pogut viure en el seu entorn de natura que fa anys va triar per viure i treballar-hi amb la Cristina.  Ha sigut possiblement un dels darrers masovers del municipi de Sant pol de Mar.

Darrerament ja no li quedavan forces ni per donar el menjar al bestiar i segurament això el deuria estar debilitant per dins, ell que tota la vida havia viscut cuidant de la vida dels animals que li feien falta ver viure. Inicialmente eran les vaques, el cavall. Recordo haver-me criat algún estiu amb llet de vaca.

Amb la mort del Rafael Brossa s´acaba una generació de masovers a la vall de Golinons, encara que no ho semble des de un punt de vista econòmic ha estat tot un privilegi per els propietaris que d´alguna manera tenien un vigilant i un relacions públiques a la finca.

Avui en dia a on tot té un preu i  es busca una rentabilitat máxima per a poguer pagar les despesses de l´administració  aquesta figura del masover ja no resulta gens rentable per el propietari de les terres i el immoble amb una ocupació d´habitatge prácticamente gratuita  de la Masia.

Sens dubte el tema de la masoveria és un rastre molt  desdibuixat del que havia sigut la relació feudal entre el pagés i el senyor i amo de les terres.

Avui dia els que viuen de la terra només poden treure´n un bon profit econòmic si aconsegueixen la venda directa amb el client final ja sigui a través de fer-ne promoció a internet amb la cistella ecològica o sense. També al Maresme gràcies a algunes iniciatives de l´ajuntament ara és possible un cop al mes fer venda directa al poble gracies a unes fires organitzades pel ajuntament de Sant Pol de Mar.

Darrerament reconec que jo no el visitava gaire perquè, de fet, darrerament només petavem la xerrada fora al pati. Em guardo però a la memòria uns bons records de quan era més jove i em quedava alguns dilluns a dinar a casa del masover amb el meu pare. Ell li abonava l´import del dinar. A vegades, ens feia carn d´olla i altres plats com per exemple: verdures amb conill. El meu pare apreciava aquella cuina i aquell caliu tan acollidor d´una familia que vivia del camp.

Rafael, descansa en Pau !

Per acabar imatges del l´ultim acte social que va poder viure a sant Pol de Mar amb la votació del 9N.- imatges cedides per el fotograf oficil del poble Pito Estol.