El moment precís de la privatització de la gestió de l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB) ha passat a ser en funció de les expectatives de vot de CiU en les eleccions del 25 de novembre, segons ha exposat a eldebat.cat una nova font de la Conselleria de Salut.

Aquesta nova font ha confirmat fins a l’últim detall la informació que sobre el tema va publicar aquest diari, basada en una primera font. La nova font ha afegit que precisament aquella revelació d’eldebat.cat ha obligat a Mas a plantejar noves qüestions, que no representen cap canvi de fons, ans el contrari: refermen tot el previst. Està culminant del tot la privatització del segon més gran hospital públic de Catalunya, superat només pel de la Vall d’Hebron, de Barcelona.

La font confirma que si Mas veu, per un seguit d’enquestes, que no assoleix la majoria absoluta, no dubtarà en promulgar dintre de pocs dies el decret privatitzador de la gestió del Clínic. En estar suspès el Parlament, el decret només hauria de ser convalidat per una majoria dels 23 membres de la diputació permanent. Per assolir-la, CiU hauria de comptar amb algun suport, ja que lògicament no hi té majoria.

Privatitzat ara o no, segons la previsió electoral
Consultat per aquest diari digital, un membre d’aquella diputació permanent va dir: “Sé que hi ha consultes sobre aquest tema precís, però no passen per mi, sinó que s’efectuen a nivell més elevat”. La font va facilitar una informació del periòdic professional ‘Diario Médico’ que coincideix amb la publicada per aquest diari.

Mas en persona té cura d’aquest delicat aspecte. El President és conscient de què la mesura pot comportar un alt cost polític. Però, sigui quin sigui el preu, promulgarà el decret molt aviat si no té la certesa de poder aconseguir la majoria absoluta el 25 de novembre.

En efecte, si les enquestes mostressin, de manera continuada, que CiU no assoleix una majoria absoluta, llavors, un cop constituït el nou Parlament, a CiU li caldrien els vots d’ERC, cosa que Mas creu que seria impossible, atesa la naturalesa socialment regressiva de la privatització de l’HCB. “ERC –diu la font– ha fet i pot fer molts capgirells més, però aquest seria de bojos”.

En canvi, amb una expectativa de majoria absoluta ben confirmada per les enquestes, Mas podria esperar a privatitzar el Clínic després del 25 de novembre, perquè no li caldria comptar amb ERC. Però si no és així, privatitzarà el Clínic d’aquí a pocs dies. En tot cas, Mas no preveu fer marxa enrere, malgrat que, com ja va revelar eldebat.cat, hi ha un informe de la Sindicatura de Comptes, molt crític respecte als jocs de mans privatistes que es volen efectuar amb el Clínic.

Per tant, s’entén que CiU no parli gens de sanitat. Les retallades que té previstes convertiran les ja efectuades –les més grans de tot l’Estat– en un joc de criatures. “Les retallades maten”, deien moltes pancartes i ben segur que mataran molt i molt més. Per això els hi es més còmode parlar d’estatisme i d’independència, malgrat que aquesta sigui “gairebé impossible”, per dir-ho en expressió recent, pública i del tot textual del propi Jordi Pujol.

Higini Raventós, nou i multimilionari factor
La font ha confirmat el paper clau dels que seran els grans beneficiaris de l’operació de privatització del Clínic. Són el director general de l’HCB Josep Maria Piqué i el president de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i paradigma de la CDC del negocis, Jaume Aubia.

Ara bé, la font hi ha afegit un tercer nom, Higini Raventós Negra, de 63 anys i vell membre de CDC, així com amic de Jordi Pujol. “En aquest moment –em diu un dirigent de CDC– Raventós juga un paper clau, però molt opac, en el tema de la privatització del Clínic i també en els temes que més preocupen a Mas, com són la relació amb els empresaris i el finançament de la campanya electoral. Avui Raventós pesa més que tots els consellers (en funcions) junts”.

Raventós és un multimilionari, president d’Eurosar, SA, la més gran cadena espanyola de residències per a la Tercera Edat, president del Grup SAR (que també actua com Sarquavitae), president de Siresa, la més gran cadena espanyola de residències per estudiants, de Resa, societat inversora en residències d’estudiants, del hòlding CONFIDE així com de Confide Residencias, SA i de Confide Corredoria de Seguros, SA. Raventós també és president de la “Fundación Edad y Vida”, que agrupa a 40 grans empreses i té un pes polític important.

En algunes de les seves activitats, Raventós ha tingut com a col·laborador a Josep M. Via, secretari del Govern de la Generalitat amb Jordi Pujol i ara la persona que expressa les idees més radicals sobre la privatització de la sanitat.

De públic i endeutat a privat i rendible?
Totes les fonts consultades coincideixen en l’immens poder de què gaudeix Raventós respecte de CDC. A les raons exposades hi afegeixen la seva vinculació directa amb Pujol pare, amb Mas i les seves acreditades capacitats per dur a terme “lobbying”, és a dir d’influir en la legislació i en la política de sectors concrets, tant a nivell català com espanyol. Ho efectua en sanitat i en les polítiques per a la Tercera Edat, dues qüestions molt malmeses per Mas i on, en conseqüència, hi ha grans expectatives de negocis privats, per suplir la destrucció del públic.

Tanmateix, l’operació és molt arriscada. L’HCB té un deute de 120 milions d’euros amb els proveïdors i 110 amb la Seguretat Social. La gestió del Clínic és mol deficient i molt deficitària. Malgrat que la sanitat i el propi HCB estiguin plenament transferits, cada any el Govern central aporta al Clínic 65 milions d’euros, és a dir 10.790 milions de pessetes. Tot els poder està concentrat en mans de Piqué, que mai no ha demostrat ser un bon gestor, però si un gran relacions públiques.

En el marc del propi Clínic hi ha el CAPSE (Consorci d’Atenció Primària De Salut de l’Eixample), creat conjuntament amb la Generalitat el 2001. Fa poques setmanes un “Grup per la Transparència del CAPSE” en va fer pública una informació que posava de relleu, de manera molt irònica, el desastre organitzatiu que presideix Piqué. Ell creu que ho fa impecablement.

La capacitat de gestió d’Aubia i la de finançament de Raventós són infinitament superiors, sigui dit sense entrar a valorar el seu mètode immanent: una gran vinculació al poder polític, junt amb jocs de mans financers, en el marc del que en diuen “col·laboració público-privada”. Les aportacions públiques tenien sentit mentre el Clínic ha estat públic. Ara podrien ser vistes com un gran escàndol. A més, com es pot passar de números tan vermells a un altres de negres? Són tants el potentats dels Emirats del Golf Pèrsic que esperen poder aconseguir, per la intermediació de l’ara estudiant d’àrab Jaume Aubia?

Raventós, Aubia i els col·legis de metges
Ves per on, el passat 25 de setembre i per enèsima vegada, Confide Corredoria SA (la de Raventós) va ser escollida, en una contractació “coordinada i conjunta” de la Generalitat i dels Col·legis de Metges de Catalunya (on la figura econòmica clau és Jaume Aubia) com la corredoria de l’assegurança de l’administració sanitària catalana i dels centres sanitaris públics i concertats de Catalunya.

No va ser cap novetat. En realitat, l’empresa de corredoria Confide, del convergent Raventós, ha estat l’adjudicatària d’aquell magnífic pastís des de la creació del dit “model català d’assegurança mèdica de responsabilitat civil” diferent del de la resta d’Espanya.

Per aquells serveis de corredoria, l’empresa de Raventós cobrarà, segons està acreditat documentalment, 1.423.000 euros, és a dir 236 milions de les antigues pessetes, si bé la corredoria del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Medicorasse, gestionada de forma omnímode, i al marge de la junta directiva, per Jaume Aubia percebrà força més, i més ràpidament. Malgrat la importància i complexitat del tema mai no en va ser informada l’Assemblea de Compromissaris del COMB.

No hi ha cap constància de que ningú hagi dit allò tan català de “ja ho trobarem”, barrejant uns afers amb altres Però com advocat no puc evitar recordar la figura legal del conflicte d’interessos. La sanitat pública catalana ve a ser allò de “roda el món i torna al Born”. Hi trobes entrelligaments de persones i d’interessos a cada cantonada.

En aquest sentit cal esmentar que el gabinet d’advocats de Miquel Roca Junyent ha facturat milions i milions al COMB. Un antic empleat d’aquest darrer, Enric Vilella, es va referir a 600.000 euros (gairebé cent milions de pessetes) de minutes en una denúncia presentada davant dels Mossos que ara és il·localitzable. Fins fa poc, i potser encara ara, la Corredoria Confide, de Raventós, tenia la seva seu en el mateix edifici on tenen també seu les múltiples entitats del gran bufet Roca Junyent. El nombre d’operacions, algunes de fallides, efectuades a partir d’una associació explícita entre el COMB i empreses de l’immens hòlding de Raventós és incalculable i de naturalesa variada.

Quantitats multimilionàries i el grup Rothschild
No estem parlant d’un món de clíniques de beneficència. Per exemple, el Grup SAR o Sarquavitae és la major plataforma espanyola de centres i serveis sanitaris per a la Tercera Edat. La seva facturació prevista per al 2012 és de 295 milions d’euros (48.950 milions de pessetes). Atén a unes 200.000 persones. El seu creixement en els darrers deu anys ha estat monumental. Des de fa molts anys, Higini Raventós té com assessor continuat al conegut, important i històric grup financer Rothschild, que opera en 40 països.

Segons una font propera al propi Raventós, ara aquest està preocupat perquè una gran part del seu negoci de residències per la Tercera Edat està situat a la resta d’Espanya. “Creu –em diu la font– que allí pot tenir problemes per l’independentisme de Mas. Els seus negocis sovint són funció d’aconseguir bones relacions amb la Comunitat Autònoma o el municipi que sigui, apart de què també l’afecta directament qualsevol norma reglamentària espanyola. Per això té particular interès en el fet que el seu gran amic, així company en molts afers i de partit, Jaume Aubia, pugui atraure una clientela de potentats del Golf Pèrsic a un HCB privatitzat”.

Sempre el mateix esquema
L’economista liberal i premi Nobel Friedrich A. Von Hayek va afirmar que “sense una teoria, els fets romanen silenciosos”. Cal, en efecte, trobar el “modus operandi”, una teoria o una articulació conceptual, a partir d’un seguit de pràctiques calcades. Si efectuen aquest anàlisi inductiu, configurem el que ha arribat a ser la monumental enganyifa de la sanitat dita pública catalana.

En parlo amb un magistrat jubilat molt amic meu, des de fa decennis. Em diu textualment: “Alfons, tingues en compte l’article 570 bis de Codi penal i la circular 2/2011 de las Fiscalia General de l’Estat, en relació a la reforma del Codi Penal per la Llei Orgànica 5/2010.”

Ho fem junts. Coincidim en què, si es volgués, hi ha maneres de millorar la governació d’aquest país, sense que costés diners. Es fomentaria la cohesió social i es podria rellançar l’economia sobre bases honestes. Ambdós creiem que s’hi haurà d’arribar, per força. No serà demà. Per això avui hi ha qui es descara més i més.

Al·ludim a un hipotètic Estat català en mans de CiU i en concret de Mas, amb els seus clans de poder econòmic, particularment àvids en l’àmbit sanitari, atès que representa o representava el 38 per cent del pressupost de la Generalitat. El meu amic magistrat jubilat i jo ens mirem com solen fer-ho persones que es donen compte de què han perdut anys de la seves vides en combats fallits. O per ara fallits.

Una sanitat d’ocells i de ‘pájaros’
Per riure una mica –malgrat que no toqui– li explico al meu amic el que crec que és la millor imatge de la sanitat catalana. És com una branca d’un arbre on hi ha arrenglerats pacíficament un variat estol d’ocells, des d’un minúscul gafarró a una guatlla, passant per pinsans, caderneres, verdums i pardals. Qui hagi passejat pel camp n’ha vist.

De cop se sent un tro, o el pas d’un tractor o una picada de mans. Esverats, els ocells alcen el vol. Descriuen un petit cercle i es tornen a posar, com si res, a la mateixa branca o a una de propera. Una altra vegada arrenglats i cofois.

Si assimilen el tro o el pas del tractor a unes eleccions i els ocells o “pájaros” (usat en català com a castellanisme de significat diferent al del mot “ocells”), a personatges de clans sanitaris de colors polítics diversos, tindrem una imatge insuperable de la sanitat catalana. Poden patir una lleu commoció i un lleuger espant, però sempre tornen on ja estaven, contents i molt ben enriquits. Abans eren bàsicament (però no només) sociovergents i ara hi domina CiU. Això és la mal anomenada sanitat pública. No és de tots, ni com, ara s’exposa, tampoc té un control parlamentari real. S’hi enriqueixen, en graus increïbles, empresaris i gestors amics, disfressats de minúsculs gafarrons.

Ara bé, ja hi ha elements per pensar que hi poden existir voltors, o simplement “pájaros”, que poden obrar de manera molt consorciada. Pels polítics pot ser una gran agència de col·locació pels seus amics, coneguts, lacais, bufons i, òbviament, familiars, així com per a ells mateixos, un cop la seva maldat sigui palesa i s’hagin de retirar. No cal posar noms. Eventualment, n’hi pot haver prou amb llegir eldebat.cat, si bé les llistes complertes podrien ser quilomètriques.

EL HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA, ENTRE LOS 20 MEJORES HOSPITALES PÚBLICOS DEL PAÍS

Catalunya es un año más la comunidad autónoma que más hospitales pertenecientes al Sistema Nacional de Salud (SNS) ha conseguido situar (12) en la lista de los 20 mejores hospitales de España, elaborada cada año, desde el año 2000, por la consultora IASIST y presentado este martes en Madrid. Precisamente la madrileña es la única comunidad, además de Catalunya, que repite en la lista, con 4 centros, seguida de Castilla y León, Castilla-La Mancha, Murcia y Comunidad Valenciana, con un hospital cada una en la lista, a la que han optado un total de 134 centros de toda España del SNS y 32 hospitales privados, en categorías diferenciadas.

En concreto, entre los grandes hospitales de referencia regional y nacional, han sido premiados dos centros catalanes, la Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu-Hospital Clínic de Barcelona y el Hospital de Bellvitge, en L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), además del Hospital Universitari Son Dureta de Palma de Mallorca y el Complejo Asistencial Universitario de Salamanca.

En la categoría de ‘Grandes hospitales generales’, han sido galardonados como los mejores de España los hospitales madrileños de Fuenlabrada y el Hospital Infanta Leonor, además del Hospital de Torrevieja (Alicante) y el Consorci Sanitari del Maresme-Hospital de Mataró (Barcelona).

Entre los hospitales con especialidades de referencia, IASIST ha reconocido como los mejores a tres hospitales catalanes, el Hospital de Sabadell-Corporació Sanitaria Parca Taulí (Barcelona), el Hospital Mútua Terrasa (Barcelona) y el Hospital Arnau de Vilanova (Lleida), además del Hospital General de Ciudad Real.

HOSPITALES MEDIANOS, PEQUEÑOS Y PRIVADOS

Por su parte, en el apartado de hospitales generales medianos, han sido reconocidos tres hospitales de Catalunya: el Sant Joan de Déu de Martorell (Barcelona); la Fundació Salut Empordà de Figueres (Girona); y la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona; a los que se suma el Hospital del Henares en Coslada (Madrid).

Asimismo, otros tres centros catalanes han recibido un reconocimiento dentro de la categoría de ‘Hospitales Generales Pequeños’. En concreto, se ha premiado al Hospital Comarcal de Sant Bernabé de Berga (Barcelona), el Hospital Campdevànol Comarcal del Ripollès (Girona), el Hospital Sant Jaume d’Olot (Girona) y el Hospital de Molina de Segura (Murcia).

En la categoría de hospitales privados de tamaño y estructuras pequeños se ha reconocido la labor de dos hospitales: el Quirón de Donosti (San Sebastián) y la Clínica USP San José de Madrid. Respecto a los de tamaño y estructura mayores, se ha galardonado al Hospital USP de Marbella y al Quirón de Valencia.

ATENCIÓN HOSPITALARIA EN ÁREAS CONCRETAS

El análisis Top 20 de IASIST también ha realizado una evaluación de resultados por las áreas especializadas de: corazón, sistema nervioso, mujer, aparato respiratorio, cirugía digestiva y TRAUMATOLOGÍA y Ortopedia. De este modo, los resultados han arrojado que los hospitales incluidos en el Top tienen entre un 18 y un 35 por ciento menos de mortalidad en el área del corazón.

En el apartado de sistema nervioso, ostentan entre un 23 y un 19 por ciento la mortalidad por ictus; en el área de la mujer han rebajado entre un 35 y un 57 por ciento las cirugías radicales en cáncer de mama; y en los trastornos respiratorios han presentado unos niveles de mortalidad un 31 por ciento inferiores dentro de los hospitales Top.

Asimismo, en cirugía digestiva, los hospitales catalogados como los 20 mejores de España realizan hasta un 81 por ciento más cirugías sin ingreso, con un 15 por ciento menos de complicaciones y una mortalidad un 28 por ciento inferior que el resto de centros. Por último, en TRAUMATOLOGÍA y Ortopedia, los hospitales Top presentaron, de media, la mitad de complicaciones, unas estancias hospitalarias un 42 por ciento inferiores y un 50 por ciento más de cirugías sin ingreso.

Según han explicado la directora general y el director ejecutivo de IASIST, Mercè Casas y Antoni Arias, respectivamente, a nivel global, los hospitales TOP han conjugado una mayor productividad (26%) y un menor coste de aprovisionamientos (30%) con una menor mortalidad (28%), menos complicaciones (9%), un 17 por ciento menos de ingresos evitables y un 21 por ciento más de intervenciones sin hospitalización.

 

El Hospital Clínic de Barcelona ofrece los mejores cuidados sanitarios a los pacientes con problemas de salud grave. Esta fue la principal conclusión de la encuesta, realizada por la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU), a 281 médicos, quienes respondieron de forma anónima.

Según la encuesta, al Clínic le siguen el Hospital Universitari Vall dŽHebron, también de Barcelona, y el Hospital Universitario La Paz de Madrid. La encuesta evalúo 13 especialidades.

El mejor en seis categorías

El Hospital Clínic fue el mejor calificado en 6 de ellas , entre las que destacan las de neumología, nefrología y neurología. Además ese hospital se encuentra calificado entre los primeros diez en otras cuatro especialidades.

Los centros hospitalarios Vall dŽHebrón y La Paz aparecieron entre los diez mejores en todas las especialidades. Según la encuesta, los hospitales de Madrid y Barcelona tienen la mejor reputación, a mucha distancia del resto de localidades españolas.

Actualmente en España funcionan 784 hospitales, sin embargo solo el 19 por ciento fue citado por los facultativos consultados. «La OCU considera necesaria una mayor transparencia respecto de los niveles de calidad de la asistencia sanitaria recibida y espera que este estudio anime a las administraciones sanitarias a hacerlos públicos y a seguir apostando por una atención de calidad tanto en la sanidad pública como privada», informó esa organización.