Per el meu pare les vacances era un canvi de feina, trencava la seva rutina de feina a barcelona per a inventarse feina al poble gens remunerada, obria camins a la muntanya per a poder pujar a diferents racons de la vall de golinons i feia reformes a la casa si calia fer-las o plantejava ampliacions a la casa quan no eran necesaris tan permisos i no hi havia llavors tanta normativa sobre el habitatge.
La mare ens portava a la platja i el pare es quedava a la vall de golinons a fer feina de tot tipus, tambe feia o feia fer feina forestal per a mantenir el bosc net per tal d´evitar els incendis o per trueren suro de les alzines sureres. Recordo haver vist de petit un camió tot ple de suro de la vall de golinons quan el Jose, un empleat del pare a la muntanya feina la feina necesaria amb les alzines sureres.
Ara penso que la temperatura al estiu a aumentat uns quants graus i la calor i la feina al bosc es fa dificil de soportar, pero suvint tinc ganes de feina de manteniment al bosc com feia al meu pare els seus darrers anys de vida….es posava a tallar les plantes que s´enfilan als abres i l´acabant ofegant o es posava a repasar els bados amb la aixada per vuidar de sorra la part fonda.
Ara jo començo el mati suvint fent una passejada en bicicleta enlloc de fer una pasejada amb la destral o amb l´aixada, i despres quan baixa el sol a les 7 de la tarda em plantejo baixar a la platja amb la familia, abans pero faig el que puc desde casa amb el ordinador petit que em permet escriure i estar en contacte amb el mon exterior pero confeso que a l´estiu he deixat de fer tot un plegat de feinas no remunerades que feia el senyor Mariano a la vall de golinons de manera altruista i totalment vocacional.
Jo faig algo quan arriba la tardo i les temperatures agradables pero a l´estiu em deixo portar per les tecnologies del segle que m´ha tocat viure.